R-A

Amb motiu de l’accident de la central nuclear de Txernòbil (ara fa 27 anys), van sorgir una sèrie d’ONG que durant les vacances d’estiu acullen nens i nenas que viuen a prop de la zona contaminada. La majoria provenen d’orfenats, on en molts casos han sigut dipositats per famílies amb problemes vinguts de la duresa de viure en una terra cremada. Són nens sans, però a conseqüència de l'entorn en que han de viure, pateixen alguns problemes com retard en el creixement i afebliment; general i especialment del sistema immunològic. En els mesos que aquests nens passen amb les famílies d’acollida, molts d’aquests problemes es resolen, i els nens tornen enfortits de salut i d’esperança. Amb la crisi, el nombre de famílies d’acollida s’ha reduït; la família acollidora ha de pagar el viatge i el manteniment del nen durant l’estada, així com facilitar-li (si ho requereix) assistència mèdica; dentista, pediatra... no tothom pot fer-se càrrec. Però s’ha de continuar intentant sembrar la llavor en terra bona, i potser ha arribat el moment de que fem el relleu a quelles famílies que, encara que avui ja no poden ajudar, ens han deixat preparat el terreny.

La Mare de Déu quan era xiqueta (2013)

Aquesta cançó tradicional, una de les meves preferides, explica com la mare de Déu quan era petita, feia com qualsevol altre nena. Maria, abans de ser mare ja era dona, i abans de ser dona, va ser xiqueta, em sembla que és important pensar les coses des de aquesta humanitat. Només així coneixerem Maria com a dona, com a mare de veritat, que com nosaltres va gaudir de les certeses i la confiança de la infància, abans de descubrir que el món no era un lloc fàcil per viure. I per això podem aprendre d’ella a tenir esperança, perquè les certeses i la confiança no es perden al créixer: són virtuts d'aquells cors que s’han deixat vèncer per l’amor.