dimarts, 7 de febrer del 2012
- Fe i raó
La llibertat d’un acaba just quan comença la de l’altre. Aquesta afirmació, però, no serveix sempre; no pot, per exemple aplicar-se a la raó: la raó d’un és seva i no té perquè acabar-se en ningú. Igual que la fe. Raó i fe s’han barallat sempre, perquè totes dues han volgut sempre envair la llibertat de l’altre, i en nom de l’intolerància o la desmesura, han comés els mateixos pecats. Però no es pot tenir fe sense tenir raó, ni pot tenir raó sobre la fe aquell que no l’ha viscut. I les persones de fe, i les persones de raó, i la raó de les persones i la seva fe, són i seran sempre una mateixa cosa. Perquè en una cosa estaran sempre d’acord, i és en que per tenir fe, s’ha de tenir raó, i per tenir raó, s’ha de tenir fe en una veritat que tots busquem humilment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Manel: molts cops m'he trobat fen reflexions en silenci per poder buscar una explicació raonable per un fet..Però la vida no hi entén sovint de raons humanes i si que he mirat de buscar la fe per entendre el que es viu.Sovint cal tenir fe en la vida ,en les persones per arribar a un raonament mesurat .
ResponEliminaFa uns dies vaig conèixer un escriptor libanès ..bo no ell, sino a les seves paraules escrites
Khalil Gibran .He agafat unes cites del seu llibre "El profeta" .Els comparteixo aquí....crec que encara que les coneguis ,potser faran servei algú que es passegi per aquest raconet .
Las cuerdas de un laúd están separadas aunque vibren con la misma música e intensidad.
Dad vuestro corazón, pero no para que vuestro compañero se adueñe de él.
Porque sólo la mano de la Vida puede contener los corazones.
Y permaneced unidos, pero no demasiado juntos.
Porque los pilares sostienen el templo, pero están separados.
Y ni el roble crece bajo la sombra del ciprés, ni el ciprés bajo la del roble.
Y si llegáis a conocer a Dios, no os convirtáis en aclaradores de enigmas.Y mirad hacia el espacio; lo veréis caminando en la nube, desplegando sus brazos en el rayo y descendiendo en la lluvia. Lo veréis sonriendo en las flores y elevándose luego para agitar sus manos en los árboles.
Son boniques oi ??
Una abraçada . Nuria
Hola Núria, són Molt Boniques aquestes paraules!!! I donen molt per pensar. Em permeto compartir amb tu quelcom que vaig llegir l'altre dia i que crec que està en sintonia: "Coneix la forma, però recerca allò que no la posseeix".
ResponEliminaUna abraçada ben forta! I moltes gràcies per aquesta aportació esplèndida!