Traductor [translator]


dissabte, 10 de setembre del 2011

- L'adagio de l'estel



Encara que puguem veure a un nen que camina sol, darrera seu acostuma a haver algú que el vigila, el cuida, li para el menjar a taula... Els esser humans hem evolucionat com gairebé tot element viu del planeta , però no deixa de fascinar com el nen que vivia a les cavernes s’ha convertit en l’home que passeja per l’espai, com tantes coses s’han posat d’acord perquè això succeeixi; la capacitat intel•lectual, la consciència, la creativitat, la voluntat, l’empenta... En aquest sentit, ser creient m’aporta moltes avantatges, no perquè desapareguin les inquietuds, sinó perquè sé que no hem estat mai sols, i que des dels estels del cel, continuem estant acompanyats. Perquè les coses són com les imaginem per entendre-les.

4 comentaris:

  1. Hola Manel : Bona Diada.
    Ahir vaig tenir ocasió d'aprendre... i molt, en una acte fet a Montserrat en homenatge al P.Cardona.Si que a vegades va bé tenir imaginació per entendre quelcom,no obstant també hi ha algun error en el fet de fer-nos "la pelicula" del que pot passar i de com son i que fan.Jo sempre dic que imagino al Josep i al meu pare en un lloc de pau ,en que no tenen mals de caps, en que allunyats de nosaltres son aprop i ahir vaig adonar-me que tot i la seva gran Fe els monjos de Montserrat també son "normals" .Es a dir poden dir amb tota naturalitat que en Pep,ara deu estar rient i pensant "però que caram fan aquests d'aquí baix ".Vaig sentir tant properes les paraules de tots els que varen compartir els parlaments, donant gracies per haver compartit un tros de la seva vida amb el Pep(el P. Cardona).
    Es cert Manel ,la fe ,la Pau es encomanadissa i et fa sentir acompanyat.
    Una abraçada
    Núria . El vídeo i la música també son com els bons amics,acompanyen

    ResponElimina
  2. Bona Diada Núria!!!
    I gràcies per les teves paraules tan boniques i per mencionar l’homenatge al P. Cardona que li van oferir els seus germans de comunitat i amics, la feina em va impedir assistir-hi, però ho vaig tenir pressent.

    Penso que has agafat molt bé el sentit de l’última reflexió que faig al meu text, perquè volia dir exactament això; que cada un munta la seva pel•lícula sobre les coses, i que això no vol dir que encerti, sinó que Déu obre a cada persona una porta diferent a la seva comprensió segons les seves necessitats, així, cada persona recorre un camí personal entre la complexitat del que imagina fins a la simplicitat del veritable Amor i la Vida.

    Gràcies Núria, per ser la meva amiga i acompanyar-me sempre, i per la profunditat de les teves paraules que sempre em fan tenir un moment de reflexió.
    Una abraçada forta!

    ResponElimina
  3. Hola Manel,com que tu no mires mai el teu i el meu face,dons et deixo escrita aquí la meva vivencia d'avui...i per això em cal posar unes paraules teves:" ser creient m’aporta moltes avantatges, no perquè desapareguin les inquietuds, sinó perquè sé que no hem estat mai sols, i que des dels estels del cel, continuem estant acompanyats. Perquè les coses són com les imaginem per entendre-les". Aii la vivència : avui fa quaranta anys que vaig casar-me amb el meu estimat Josep, per tant faig tot el possible per estar contenta i pensar que vaig poder gaudir de molts bons moments al seu costat i com tu dius la meva imaginació ajuda a entendre que també es pot estimar des de la llunyania .
    No tinc cap més noticia per donar-te.
    Nuria

    ResponElimina
  4. Hola Núria, moltes gràcies per compartir amb mi aquesta notícia que penso que és important perquè parla d’un gran dia de la teva vida i d’una gran història d’amor , un amor fort i inesgotable. Penso que la llunyania és una de les proves d’amor més difícils i que només un cor molt sincer pot superar-la.

    Tens raó amb això del facebook, entro lo mínim, no m’agrada, no sé perquè...

    He treballat a la tarda així que fins ara no he pogut contestar, espero que el dia l’hagis pogut acabar somrient, recordant les coses bones i compartint-les amb el teu estel.
    Una abraçada forta Núria, fins aviat!

    ResponElimina