divendres, 22 de maig del 2009
- Camí
Crec que hi moments a la vida que son com un viatge en tren, de vegades no saps si ets tu qui et mous, o si és el paisatge el que va passant davant teu. Créixer, fer-se gran, madurar... son conceptes difícils d’assimilar quan t’adones que és la vida, el teu cos, els demés, que ho fan, però tu continues sent el mateix, amb les mateixes il•lusions i els mateixos gustos. És el mirall que’ns posa de peus a terra i ens pregunta ; Que fa el temps amb nosaltres, quan nosaltres no fem res amb el temps?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada